Des de l'hotel de Islamabad publiquem la primera foto de la via Guilleries que hem obert al cim verge del Niza Peak.

I una foto del bivac:

Hem escalat un cim verge de 5788m situat al davant del camp base i l'hem batejat Niza Peak , que significa fletxa en l'idioma Urdu. A la via que hem obert en 46 hores (amb un bivac a la paret i 20 rapels de baixada) li hem posat el nom de "Guilleries". El recorregut es de 1670 m amb dificultat ED - expo (extremadament difícil inferior exposat). Via oberta pels components de l'expedició Girona-Rakaposhi 2008: Pep Permañé, Carles Figueras i Josep Solà. Continuem desmuntant el camp base. El dia 5 d'agost arribaran els portejadors per tornar cap a casa. Tothom està sa i estalvi. A reveure!!

AVUI HEM DECIDIT DESISTIR. Després d'equipar la via amb 1200 m de corda fixe per terreny mixt de roca descomposta i gel, i muntar dos camps d'alçada hem arribat a l'aresta. Les CONDICIONS DEPLORABLES DEL GEL a l'aresta han deixat la via del Rakaposhi IMPRACTICABLE. Ara, dedicarem els nostres esforços a treure les cordes fixes que hem instal.lat i escalarem altres muntanyes de la zona.

Avui ens hem dividit en dos equips per superar l'aresta i muntar les tendes sota el Gendarme de roca i neu, situat abans del Monks Head (Cap del monjo). El segon equip sortirà demà amb el porteig. Ens arriben bones notícies del primer equip! Hem superat més de 1300 m de desnivell desde el camp base, i ja tenim 1200 m de corda fixe instal.lats! Fem una mica d'història perquè avuí és un dia important... Fa 15 anys de l'ascenció al Nanga Parbat. En Ramon i en Pep que són els que varen pujar a dalt ho cel.lebren contemplant en Nanga desde la cresta. Ens han arribat notícies de la meteo i es pronostiquen tres dies de bon temps. Cal dir que al Rakaposhi també hi ha arribat el canvi climàtic. Fa 25 anys entre els 5.000 i els 6.000 m estava tot nevat, a dia d'avuí fa una mica de sol i la muntanya es desfà. Només queda terreny mixt en descomposició, aigua i pedres que cauen. Molts records!

Per fi ha millorat el temps! Després de conseguir instal.lar els 1000 m de corda fixe fins a sota l'aresta hem passat el dia tots junts al camp base descansant i programant la sortida de demà. Esperem seguir gaudint de la companyia del sol!

Després de passar la primera nit al camp 1 ens hem llevat sota un granisat de neu. Ara ens trobem per sobre l'aresta on volem instal.lar el camp dos. Tenim 1000 m de corda fixe sobre terreny i pales de neu. El temps és agradable. Fa sol i bon dia, el vent és moderat i l'aire temperat. El baròmetre ens indica una pressió de 592 mbars i la temperatura és aproximadament de 25ºC. Cap al migdia, a 7000 m d'alçada, hi ha hagut una petita nevada. Les previsions per la resta del dia són tornar al camp base i fer un bon sopar per recuperar forces. Demà toca bugada. Seguirem enviant notícies!

Hola a tothom! La situació exacta del camp base és la següent: Altitud: 4465 m Lat Nord: 36-06.232' Long Est: 74-26-337' Coordenades: 43 SO 449499 UTM 3995556 Tenim la corda fixe muntada i hem pogut arribar al camp 1 amb un bon dia. Estem tots bé!

Camí del camp 1 hem trobat un gran dipòsit de material a 5200 m d'altrua. Hem pogut deixar instal.lada una corda fixe. Soparem tots deu junts al camp base i aprofitarem per cel.lebrar Sant Kim. La meteo segeuix similar tots els dies. Avuí 2ºC a la nit, 26ºC durant el dia i 591 mbars de pressió. Moltes abraçades!

Avui ha estat un dia enuvolat. Ha plogut al matí i l'aire és fred. Hem tingut 2ºC de temperatura durant la nit i ara estem a 18ºC. Seguim de camí per instal.lar el camp 1.

Segueix el mal temps. Avui hem decidit fer una sortida per muntar el camp 1 a l'aresta situada a una alçada de més de 5.000 m. Fins aviat!

Bon dia! Ha nevat tota la nit i el dia es presenta amb núvols i pluja intermitent. Passarem tot el dia organitzant el camp base.

Hola a tots! Avui ens hem aixecat sota un cel tapat i plujós. Les previsions de la meteo segons l'Olivier són de pluja nit i dia amb núvols densos i una pressió de 5000mbar. Ens és impossible instal·lar el camp base definitiu. Hi ha un ensopiment general, així que s'ha cuinat una paella amb gambes, calamars, sepia, almejes i sofregit amb oli d'oliva. Ho hem regat tot amb vi Conde de Valdemar i per cloure mango amb Smirnof. Esperem que el temps millori!

Ja som al Camp Base, amb una mica de mal d'alçada però bé. El Rakaposhi imposa, és més gran que el Chogolisa!! Demà instal·larem el camp base. Petons a tots i totes!

Avui hem fet de 6 a 8 hores de camí per arribar a Dursu situat a 4450 m d'alçada on instal.larem el camp base. Els porters i els burros arriben més tard. Han tingut dificultats per travessar una morrena glaciar. Segueix ploguent i instal.lem les tendes sobre una area glaciar plena de flors i suposadament amb aigua neta. Amb mig dia aconseguim tenir la cuina a punt. Seguirem enviant notícies!

Hem fet de tres a cinc hores fins arribar a Magino acompanyats per núvols constants, porters i burros carregats amb 99 càrregues de 25 kg.Ha estat una etapa curta. A la tarda ens disposem a fer la inspecció de la muntanya i situar el camp base. Plou la resta del dia.

Avui hem agafat el jeep per arribar a Jalgot Barti. El camí és estret i reseguit de penyasegats. Intrèpids amb testosterona al volant volen demostrar la seva virilitat.Passem una angoixa inecessària per qui tingui un mínim ús de raó! Tenim discussions aferrissades durant tot el dia per concretar el preu dels porters. Fins aviat!

Hem arribat a Gilgit. Gilgit es troba a unes 46-48 hores amb cotxe d’Islamabad. És una ciutat més ordenada que Skardu. Allí tot és brut i deixat. La temperatura és de 38 graus i la calor és seca. Estem tots bé. Per cert!! Avui hem vist el Rakaposhi per primera vegada, estem animats! Demà ens quedaran 50 km de tot terreny per arribar on començarem el trekking fins al camp base. No sabem el que ens podem trobar perquè fa 20 anys que no s’ha fet el cim per aquesta vessant. Si tot rutlla, en dos dies hi serem. Ens tocarà refer les càrregues, perquè aquí el transport el farem amb burros

Som a la vall de Maschulu, hem superat tots els tràmits, hem recorregut la “Karakorum High Way”, amb jornades de 14 a 15 hores de cotxe i autobús i hem acabat molt masegats. Aquí hem presentat el projecte solidari de portar aigua a Balaigon. La rebuda de la gent ha estat extraordinària. Han fet una festa. Només d’arribar ens han posat guirnaldes al coll, els jeeps en filera han creuat un pont penjat fins arribar on ens esperaven els notables del poble. Els més petits ens oferien fruits i flors de la terra. Les noies anaven destapades. Tothom estava expectant per veure com arribaven els expedicionaris, patrocinats per Tv Girona, a portar aigua al poble situat a 2.800m d’alçada just sota el Gondogoro. Una mica d’història… El Valtistan és una vall marginal del Pakistan. Els valtistanesos no voten a les eleccions generals. Són ciutadans de tercera i s’han d’espavilar. ONGs i fundacions hi col•laboren. Al poble de Balaigon hi va haver una esllavissada de terres que els va trencar les canonades d’aigua. Van demanar ajuda a la fundació Félix Alberto, muntanyenc amb qui vam participar en una expedició l’any 2000 i que va morir quan baixava de la muntanya. Els seus companys van muntar la fundació, amb la qual Televisió de Girona i el sr. Joaquim Vidal es van oferir per col•laborar amb el projecte de donar suport a un poble que no té aigua potable i que actualment s’abasteix d’un rierol descobert amb males condicions sanitàries, primera causa de l’alta mortalitat infantil. Primer hem anat a buscar un lloc on hi hagués un bon abastament d’aigua potable amb totes les institucions i la gent gran, per explicar-los el projecte de l’enginyer: per on passarà la canonada, on aniran els pous de decantació, el pou de distribució, les bombes del pou regulador. Ha estat una festa bonica. Hem fet de portadors del projecte solidari de Televisió de Girona. Els ciutadans s’hauran d’implicar amb el projecte. Nosaltres ajudem a fer, portem els béns materials. Ells hi posaran la ma d’obra i aportaran mensualment una quantitat monetària. Han signat un document. Cada any hi haurà uns diners acumulats pel bon manteniment de la instal•lació. Ens hem trobat a casa d’un dels senyors del poble on han signat i corroborat amb nosaltres i la fundació Félix Alberto que es comprometen a fer-ne el manteniment. Molts d’ells no sabien ni escriure i signaven amb el dit. Estarem un dia més a Maschulu recopilant informació per als reportatges de la televisió. Tot seguit hem d’anar a una altra vall amb cotxe per dirigir-nos al camp base. Comptem arribar-hi el 17 o 18, tot dependrà del ritme dels portejadors. Allí començarem l’aclimatació. La previsió és que el bon temps arribi a finals de mes o primers d’agost que és quan tenim prevista l’ascensió al Rakaposhi de 7888m. Fa 20 anys que no hi puja ningú. Hi haurà escalada en roca, escalada tècnica, amb neu. Col•locarem 500m de corda fixa. És important tenir el cap clar i voler-hi anar, No n’hi ha prou amb estar fort físicament. Tots els objectius no són fer cim pel preu d’un cim però, si podem tornar a casa amb el cim, millor.

Hola amics i amigues!! Els himalalts ja som a Islamabad, fa molta calor, estem a més de 40 graus però molt contents perquè el vol ha anat bé i ja tenim el cargo carregat als camions a punt de marxa cap a Chilas. Ara són les 9 del vespre. Sortirem demà de matinada a les 5h. El viatge serà llarg, 9 horetes de ruta per carreteres sinuoses fins a Skardu per continuar el viatge fins a Maschulu on presentarem el nostre projecte solidari. Sapigueu que hem trobat vells amics, guies, companys de viatge, en Halil... estem com a casa!!!

Sortida prevista de l'expedició cap a Islamabad.