Al CB han marxat la majoria de les expedicions comercials, només queden uns polonesos que els hi queden pocs dies i nosaltres.

Així ha anat la cosa.

El dia 19 a mitjanit sortim del CIII cap al cim en Carles, en Barraca i en Pep. La muntanya està carregada de neu i fa molta fred. Després d'unes 4 hores pujant el temps canvia i comença a nevar. Tornem enmig de la tempesta a refugiar-nos a la tenda del CIII. En Carles no es troba bé i baixa al CB. En Barraca i en Pep decideixen insistir i es queden al CIII per tornar-ho a intentar demà. També han arribat al CIII quatre expedicionaris polonesos que estan intentant per última vegada de pujar al cim. Ens proposen fer un equip de sis per obrir traça cap al coll i d'allà al cim del Broad.

Dia 20 en Barraca i Pep sortim de la tenda del CIII. Ens acompanyen els polonesos. La neu és fonda, cal treballar molt i els polonesos desisteixen de continuar. En arribar a uns 7500 m en Barraca té fred i baixa cap el CB. En Pep continua fins just sota el coll, a uns 7700 m. Ha d'obrir traça tot sol i se li fa molt feixuc. El cel s'encapota i es torna amenaçador. En Pep torna a la tenda del CIII i passa la nit tot sol.

Dia 21 en Pep baixa del CIII al CB. Arriba a mitja tarda. Tothom està be.

Es fa assemblea general a l'entorn d'un bon àpat de bacallà sense espines, amb samfaina.

Demanem a Girona una previsió de temps a llarg termini per tal de poder programar la continuació. El temps no es estable, sovintegen els núvols, la neu i clarianes saltades de clapes de sol.